Patrons d'associació de l'estructura tonal en català

Com és sabut, la realització dels contorns entonatius en seqüències curtes (o contextos de xoc accentual) desencadenen tota mena de processos de reorganització gestual per tal d'«adaptar» la corba melòdica a la manca d'espai. En aquest sentit, els treballs de Grønnum (1991) i de Ladd (1996) constaten l'existència de dues estratègies d'adaptació d'una estructura tonal complexa a monosíl·labs: la compressió (o realització completa de la forma subjacent del contorn) i el truncament (o elisió de la primera o l'última part d'aquest). Aquest article se centra en la descripció dels contorns entonatius anomenats «neutres» del català central (declaratiu, interrogatiu, imperatiu i exhortatiu) i examina en detall els processos d'adaptació temporal d'aquests patrons a enunciats amb poc material segmental (seqüències monosil·làbiques i seqüències que contenen només una síl·laba accentuada). El català presenta una tendència molt marcada al manteniment de la forma global del contorn, tendència que es manifesta en tots els contorns examinats llevat de la interrogació absoluta. L'article demostra com els casos aparents de «reorganització gestual» s'expliquen fàcilment mitjançant un procediment d'associació d'esquerra a dreta de les unitats tonals amb les posicions mètriques disponibles de l'enunciat. Aquest adopta una o altra forma fonètica segons el nombre de síl·labes fortes que conté. Així, en comparació amb d'altres models de representació als quals els cal postular la coexistència de dues formes entonatives, el model autosegmental (Pierrehumbert 1980) permet derivar de forma directa els patrons resultants en seqüències curtes.It is widely accepted that the phonetic realization of intonation contours over short utterances triggers a gestural reorganization of the tones involved. According to the way intonation contours are realized in these sequences, Grønnum (1991) and Ladd (1996) have observed two strategies, compression(or complete realization of the melodic form) and truncation (or elision of the initial/final part of the contour). This article describes the so-called «neutral» contours in Central Catalan (specifically, declarative, interrogative and imperative sentence-types) and examines the process of temporal realization of these tunes over short utterances (monosyllabic phrases and utterances containing just one stressed syllable). Catalan is a strongly compressing language, a tendency shown by all tunes except for the interrogative one. The article shows how the apparent cases of «gestural reorganization» can be explained by a left-to-right association of the pitch accents involved in the phonological tune with the metrically strong positions available in the sentence. Thus, each contour adopts two different shapes according to the number of tonic syllables it contains. Pierrehumbert's model of tonal representation can therefore obtain in a straightforward way the resulting contours, showing its superiority over other representational models

Compensatory Lengthening by Vowel and Consonant Loss in Early Friulian

La majoria de romanistes ha reconegut que les llengües romàniques que han desenvolupat un contrast entre vocals llargues i curtes ho han fet a través d'un allargament automàtic de les vocals accentuades en síl·laba oberta (Lausberg 1985). Aquest, però, no és el cas d'alguns dialectes del nord d'Itàlia com el friulà o el milanès, on observem contrastos com els següents: FININITU > [finí:t] vs. FINITA > [finide]. El que tradicionalment s'ha interpretat en el cas del friulà és que les vocals es van allargar només davant una consonant oral sonora que es trobava a final de paraula. Aquest treball demostra que el procés d'allargament de vocals en friulà antic es pot entendre millor si adoptem una concepció moraica de la síl·laba i el pes sil·làbic. Es proposa que l'allargament vocàlic prové de la compensació per la pèrdua de la vocal final. Així, mentre FINITU perd l'última vocal i compensa la vocal precedent, allargant-la, FINITA no l'elideix i, conseqüentment, la vocal tònica resta curta

Crucifixión y criogenización en la postfotografía contemporánea: el cuerpo suspendido, lacerado y expuesto

Actas de las Segundas Jornadas Imagen, Cultura y Tecnología celebradas entre el 1 y el 3 de julio de 2003 en la Universidad Carlos III de MadridPublicad

Correlats acústics de l'accent secundari en català

Aquest estudi analitza els correlats acústics de l’accent secundari en català. En primer lloc, s’ha dut a terme un experiment de producció l’objectiu del qual és comparar els paràmetres de duració, F0 i intensitat de síl·labes amb els següents suposats nivells accentuals: (1) sense accent (picà); (2) amb accent primari (pica); (3) amb accent rítmic (picaresca); (4) amb accent secundari en mots compostos (picaferro). Els resultats mostren que els accents secundaris dels tipus examinats en aquest article no presenten correlats acústics fiables que els caracteritzin i que els diferenciïn de les vocals àtones. En segon lloc, s’ha realitzat un experiment de percepció que demostra que els oients confonen les síl·labes àtones amb les síl·labes amb accents rítmic i secundari en compostos. Per una banda, es confirma pel català un fet demostrat en llengües com el grec (Arvaniti 1994), el castellà(Prieto i van Santen 1996, Scharf et al. 1995, Díaz-Campos 2002) i el polonès (Scharf et al. 1995): mentre que els oients tendeixen a regularitzar els accents i a sentir accents rítmics alterns, hi ha ben poca evidència física d’aquest ritme en la cadena parlada (vg. Hayes 1995:30-31). Per altra banda, es confirma, en contra de la creença tradicional, el comportament àton del primer element de mots compostos defensat per Mascaró (1983) i Recasens (1993), en contrast amb el comportament tònic dels adverbis en –ment, que sovint es pronuncien amb un accent tonal en el primer element (vg. secció 2.2).This study aims at examining the acoustic correlates of secondary stress in Catalan. First, we carried out a production experiment which compared measures of duration, F0 and amplitude of syllables with 4 types of purported prominence: (1) no stress (picà); (2) primary stress (píca); (3) rhythmic stress (pìcarésca); (4) secondary stress in compounds (pìcaférro). The results show that there are no robust acoustic correlates for secondary stresses, and that such vowels are not acoustically different from unstressed syllables. Secondly, a perception experiment carried out with the same groups of syllables demonstrates that hearers tend to perceive secondary stresses as syllables with no stress. Summing up, this article shows something that has been shown recently for languages such as Greek (Arvaniti 1994), Spanish (Prieto & van Santen 1996, Scharf et al. 1995, Díaz-Campos 2002), and Polish (Scharf et al. 1995), namely, while hearers tend to regularize rythm and hear rhythmic accents on alternating syllables, there is little physical evidence for this kind of stresses in connected speech (vg. Hayes 1995:30-31). On the other hand, the article confirms, against the traditional view, that first elements of compounds are unstressed in the phonetic level, regardless of the fact that vowels in these positions are not reduced (Mascaró 1983, Recasens 1993, among others). This contrasts with the behavior of –ment adverbs, which are generally pronounced with a pitch accent on the first element (cf. Section 2.2)

Proposta metodològica per a l'estudi de la ceràmica prehistòrica

Títol original: Propuesta metodológica para el estudio de la cerámica prehistóric

Aproximació als contorns tonals del català central

The present study provides a preliminary description of a wide variety of pitch contours in Central Catalan, and shows that the phonological framework developed by Pierrehumbert (1980) and her colleagues successfully accounts for their relevant intonational distinctions. Compared to English, Central Catalan seems to make use of a wider inventory of pitch accents, namely, H*, L*, !L+H*, L*+H, H+L*, H+!, H*+L, and L+H*+H (a summary of the pitch accent plus boundary tone combinations is given at the end). As the model predicts, the relative alignment of the H and L levels with respect to the accented syllable triggers intonational oppositions in Catalan. For example, the distinction between an echo and a neutral pronunciation of a question like Què volia ahir en Joan? can be expressed with the use of H+L* vs. H*+L pitch accents respectively

Aislamiento y caracterización de proteínas implicadas en la meiosis de arroz

Comunicaciones a congreso

Caracterización del estilo cerámico de la Edad del Bronce en Galicia: cerámica campaníforme y cerámica no decorada

Sin resume

Fuzzy Decision-Support System for Safeguarding Tangible and Intangible Cultural Heritage

In the current world economic situation, the maintenance of built heritage has been limited due to a lack of funds and accurate tools for proper management and implementation of these actions. However, in specific local areas, the maintenance and conservation of historical and cultural heritage have become an investment opportunity. In this sense, in this study, a new tool is proposed, for the estimation of the functional service life of heritage buildings in a local region (city of Seville, South Spain). This tool is developed in Art-Risk research project and consists of a free software to evaluate decisions in regional policies, planning and management of tangible and intangible cultural heritage, considering physical, environmental, economic and social resources. This tool provides a ranking of priority of intervention among case studies belonging to a particular urban context. This information is particularly relevant for the stakeholders responsible for the management of maintenance plans in built heritage

Catalan

This chapter presents a general overview of the phonetics and phonology of Catalan, taking into consideration both segmental and suprasegmental phenomena. The chapter provides an updated state-of-the-art report of the most recent investigations in this area. Though the report concentrates on the standard variety, Central Catalan, we also highlight the rich dialectal variation that affects both segmental and prosodic properties. After a brief introduction to the dialectal distribution of the language, the first part of the chapter is devoted to segmental phonology. In this part, we first present the basic segmen-tal inventories of the language, as well as syllable structure types; we then describe the phonological processes that affect both vocalic and consonantal systems. The prosodic part of the chapter covers the main prosodic characteristics of the language, followed by a description of the intonational variation found for a variety of sentence types